La Catedral
La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia es situa a sobre d'una antiga basílica paleocristiana. Es va començar a construir en estil romànic, però finalment es va acabar en estil gòtic. Va ser consagrada el 1058.
Consta de tres naus amb la mateixa altura, absis amb d'ambulatori, transsepte i nou capelles entre els contraforts al llarg de tot el perímetre, que confereixen al conjunt major lluminositat i amplitud. El campanar és una torre octogonal amb una agulla piramidal que arriba als 70 metres d'alçada.
En algunes capelles hi ha bells retaules gòtics i barrocs, entre els quals destaca el de Sant Martí i Sant Ambròs, de Joan Mates, una de les obres mestres de la Catedral. A la part de l'evangeli poden admirar els valuosos altars barrocs de Sant Sever, de la Verge del Rosari i de Sant Marc. Cal resaltar també el sepulcre gòtic de Santa Eulàlia.
El cor ocupa la part central del temple. Va ser començat en 1390 pels escultors Jordi i Pere Johan. A principis del segle XVI va ser enriquit amb escultures de Bartolomé Ordoñez. La sala capitular és una obra mestra del gòtic. L'òrgan també és del segle XVI.
La façana principal és de estil neogòtic i es va construir entre 1882 i 1913. El campanar és una torre octogonal amb una agulla piramidal que arriba als 70 metres d'alçada.
 |
| Òrgan del segle XVI |
La façana d'estil neogòtic té tres portals dedicats a la Santa Creu, Santa Eulàlia i Sant Ivo, i està decorada amb nombroses escultures i relleus que representen sants, profetes, apòstols i escenes bíbliques. Al centre de la façana s'aixeca el cimbori octogonal amb una agulla piramidal que arriba als 80 metres d'alçada, construïda fa poc més d'un segle, entre 1906 i 1913.
La falsa llegenda dels fanals que donen nom al Cinc d'Oros
Uns fanals dissenyats per Gaudí a la plaça Real
Història i histories de les oques del claustre de la Catedral
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada