 |
| Vista general |
 |
| Font de les Tres Gràcies |
 |
| Plaça Reial |
 |
| Porxos |
 |
| Entrada pel carrer Ferran |
 |
| Fanals de Gaudí |
És una plaça rectangular porxada i d'estil neoclàssic, Va ser urbanitzada el 1850 per l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, en l'espai que ocupava l'antic convent dels Caputxins. Es pot accedir a través de la Rambla (entrada principal), així com pels carrers de Ferran i Escudellers.
Les façanes dels edificis són uniformes, amb grans pilastres a la planta baixa amb arcs de mig punt i les balconades al damunt, i per sobre un àtic lleugerament enretirat rematat amb una balustrada.
Al centre de la plaça hi ha Font de les Tres Gràcies, és de ferro de la casa Durenne de París, també hi ha 2 fanals dissenyats per Gaudí.
La plaça va ser concebuda com un centre d’oci per a la burgesia barcelonina i encara avui és un lloc molt freqüentat per turistes i locals, on podem trobar restaurants, bars, discoteques i botigues.
 |
| Passatge Bacardí |
El passatge de Bacardí
És un passeig cobert que uneix la Rambla amb la plaça Reial. Va ser construït l'any 1856 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina. El nom del passatge prové de la família Bacardí, que és qui va fer l'encàrrec, Bacardí era un comerciant i polític cubà, res a veure amb la marca de ron.
El passatge d'estil sumptuós té un original pont de vidre i ferro que el travessa. Els baixos i les finestres dels entresols estan decorats en un estil neoclàssic amb pilastres i capitells jònics.
Al segle XIX el passatge Bacardí era una galeria comercial de luxe, on la burgesia i la gent distingida passejava atreta per l'amplitud i les nombroses cases de moda i negocis que s'hi van establir.
 |
| Pont de ferró, passatge Bacardí |
La falsa llegenda dels fanals que donen nom al Cinc d'Oros
Història i histories de les oques del claustre de la Catedral
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada