Teatre Principal
Rambla núm. 27
El Teatre Principal és el més antic de la ciutat, va funcionar des de la segona meitat del segle XVI fins al 2006, i fou novament obert el 2013; tancà definitivament el febrer de 2017. Entre 1919 i 1986, va funcionar sobretot com a cinema.
L'edifici original era de fusta i tenia l'estructura d'un corral. Va ser inaugurat el 1607 com a "Casa de les Comèdies". El 1728, aprofitant les obres d'ampliació, es va construir l'edifici de pedra. Un incendi el va destruir el 1787, i gràcies a les donacions de l'elit barcelonina va tornar a obrir un any després.
Va ser el primer teatre de Barcelona a representar òperes. Al llarg de la seva història ha acollit cafè, billars, cabarets, cinemes, night clubs, casino, frontó, i un hostal.
El 1840 va canviar de nom i va passar a dir-se Teatre Principal. El 1847, una nova reforma li va donar a la façana l'estructura que avui coneixem, d'estil romàntic. S'hi va afegir un balcó i decoració amb peces de terracota: bustos d'actors i personatges al cos baix i sota relleus amb figures alades al superior (avui desaparegudes).
Amb el naixement del Liceu el 1847 va començar la decadència el teatre no aconseguir fer front a l'èxit del Liceu i va anar perdent espectadors. En 1889 una campanya popular va impedir que fos derruït. Al segle XX el teatre va patir 3 incendis el 1915 el 1924 i el 1933, sent reconstruït en cada ocasió, això sí, perdent-se la seva decoració d'estil Itàlia.
Dintre del Teatre principal es troba la Cúpula Venus, va ser una sala d'espectacles teatrals i musicals. Construïda a finals del segle XVIII, a l'ala dreta del teatre, va acollir espectacles de cabaret i exposicions. També a estat un club de billar, i la seu de l'Ateneu Barcelonès.
Entre 1978 i 1986, va funcionar com a teatre, entre d'altres per aquí van passar artistes com Christa Leem, Joan Gimeno, Ángel Pavlovsky, Loles León, Ramón Rivero, Pepe Rubianes, Pep Bou, Oriol Tramvia, Núria Feliu, o Xus Estruch.
El Teatre Principal és el més antic de la ciutat, va funcionar des de la segona meitat del segle XVI fins al 2006, i fou novament obert el 2013; tancà definitivament el febrer de 2017. Entre 1919 i 1986, va funcionar sobretot com a cinema.
L'edifici original era de fusta i tenia l'estructura d'un corral. Va ser inaugurat el 1607 com a "Casa de les Comèdies". El 1728, aprofitant les obres d'ampliació, es va construir l'edifici de pedra. Un incendi el va destruir el 1787, i gràcies a les donacions de l'elit barcelonina va tornar a obrir un any després.
Va ser el primer teatre de Barcelona a representar òperes. Al llarg de la seva història ha acollit cafè, billars, cabarets, cinemes, night clubs, casino, frontó, i un hostal.
El 1840 va canviar de nom i va passar a dir-se Teatre Principal. El 1847, una nova reforma li va donar a la façana l'estructura que avui coneixem, d'estil romàntic. S'hi va afegir un balcó i decoració amb peces de terracota: bustos d'actors i personatges al cos baix i sota relleus amb figures alades al superior (avui desaparegudes).
Amb el naixement del Liceu el 1847 va començar la decadència el teatre no aconseguir fer front a l'èxit del Liceu i va anar perdent espectadors. En 1889 una campanya popular va impedir que fos derruït. Al segle XX el teatre va patir 3 incendis el 1915 el 1924 i el 1933, sent reconstruït en cada ocasió, això sí, perdent-se la seva decoració d'estil Itàlia.
Façana anterior a la reforma de 1840 |
Cúpula Venus |
Entre 1978 i 1986, va funcionar com a teatre, entre d'altres per aquí van passar artistes com Christa Leem, Joan Gimeno, Ángel Pavlovsky, Loles León, Ramón Rivero, Pepe Rubianes, Pep Bou, Oriol Tramvia, Núria Feliu, o Xus Estruch.
🚶♀️🚶 Seguiu la ruta - següent post ☛ Rambla Santa Mònica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada