El Fossar de les Moreres

El peveter amb la flama en honor als defensors de les llibertats de Catalunya

 El Fossar de les Moreres és un vell cementiri parroquial, els primers enterraments que es coneixen daten del segle XII. El 1802 fou clausurat, i el 1819 empedrat.

La seva rellevància es deu al setge de Barcelona 1713-1714, quan esdevingué la fossa comuna dels defensors de la ciutat.

Barcelona es va rendir a les tropes borbòniques l'11 de setembre de 1714, després de 13 infernals mesos de resistència. Posteriorment, els ciutadans van patir una dura repressió i les lleis i les institucions catalanes van ser abolides.

Amb els anys, l'11 de setembre va acabar esdevenint una diada reivindicativa, i en els períodes democràtics, declarada oficialment Diada Nacional de Catalunya.

A poc a poc el Fossar va anar cobrant protagonisme com a lloc emblemàtic, sent lloc de trobada de manifestacions de caràcter patriòtic. Així, per dignificar l'espai l'any 1989 és decidir derruir el pont que el travessava i les construccions del damunt. La plaça es va empedrar amb maó roig, tan roig com la sang vessada.

Posteriorment, el 2001, es va col·locar el peveter, amb la forma de punta, com la de les falçs dels segadors (d'Alfons Viaplana). Al seu extrem superior sempre hi crema una flama.

A sota el peveter i al llarg de la plaça, gravats amb granit roig, hi podem llegir els versos de Frederic Soler "Pitarra", "Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor". (Com anècdota dir, que el granit, es va anar a buscar a l'antiga URSS. És el mateix granit amb el qual està fet el Mausoleu de Lenin de la Plaça Roja de Moscou).

El Fossar s'ha convertit de fet, en un recordatori dels combatents anònims, una mena de tomba al soldat desconegut, com hi podem trobar en altres ciutats europees.

Monument

En la part baixa del monument està escrit en francès, anglès, castellà i català el següent recordatori:
Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona (1713-1714).

El Monument amb el vers de Pitarra

Detall del pont que unia el palau Reial amb Santa Maria del Mar 

El Pont

A principis del segle XXVII es va construir un pont que unia el Palau Reial amb l'església de Santa Maria del mar. El palau fou residència de virreis i capitans generals. També s'allotjaven els Borbons quan visitaven la ciutat. El pont, tenia com a finalitat que la noblesa pogués passar per damunt del carrer per anar a l'església, tot evitant el contacte amb el poble.

A sota el pont com es pot veure a la foto s'instal·lava tota mena de paradetes, la Parròquia tenia llogada la paret de la façana als comerciants, l'església sempre busca calerons.

Si observeu la façana de l'església veureu, el punt exacte per on connectava aquest pont, ja que les pedres tenen un to més clar que la resta.

🚶‍♀️🚶 Seguiu la ruta - següent post ☛ Palau Dalmasas