La Llotja de Mar

El cor medieval de la Llotja és el Saló de Contractacions, amb tres naus separades per arcades de mig punt sostingudes per quatre columnes, té unes dimensions de 33 x 21 m. El sostre és de fusta. El va fer construir a finals del segle XIV el Consolat de Mar, l'organisme de dret mercantil de la Corona d'Aragó.


El 1714 va passar a ser caserna militar, més endavant i ja recuperada per la ciutat, l'any 1771 la Junta de Comerç de Barcelona va emprendre les obres d'ampliació i reforma de la Llotja que avui coneixem. El nou edifici va ser construït en estil neoclàssic, tot respectant l'antiga gran sala gòtica,

El frontal de la façana principal, d'estil afrancesat, dona a plaça de Palau. Presenta un atri toscà cobert amb voltes i un pòrtic alt de columnes jòniques amb frontó.

És remarcable el pati interior, ornat amb escultures neoclàssiques, on destaca l'escultura de Neptú. D'allà parteix una gran escalinata noble, flanquejada per dues estàtues de Salvador Gurri en representació del comerç i de la indústria.

En el primer pis hi ha el Saló Lucrècia, que rep el nom de l'extraordinària escultura de Damià Campeny "Lucrècia moribunda", té el sostre ornat amb una pintura al·legòrica a la Junta de Comerç, obra de Bonaventura Planella. També es troba el Saló Daurat, amb les parets entapissades amb seda de Damasc.

Anècdota:

S'explica, que en Saló de Contractacions es va establir la Taula de Canvi, on es feien els dipòsits bancaris dels mercaders de la ciutat: "Va ser com el primer banc". I aquí va néixer el terme "bancarrota": "Quan veien que en una de les taules no s'estaven complint les normatives, l'encarregat parava l'activitat, anava a buscar una maça i trencava la taula d'aquella entitat que no complia les normes". Els mercaders italians van portar l'expressió al llarg de tot el Mediterrani.