Rambla Sant Josep (De les Flors)
 |
| Parades de flors |
La rambla de les flors és el nom popular del tram de la Rambla de Sant Josep, que va entre el carrer de Portaferrissa i el Pla de la Boqueria. Rep aquest nom pel fet que durant el segle XIX era l'únic lloc de Barcelona on es venien flors.
Fou gràcies a les floristes que el passeig es va començar a omplir-se de gent. Al voltant de les seves paradetes es formaven tertúlies i era freqüent veure a artistes com Salvador Dalí o Ramon Casas qui va pintar diversos quadres sobre la Rambla, també en Xavier Cugat, Federico García Lorca i Josep Maria de Sagarra, que va escriure la famosa obra teatral: La Rambla de les floristes.
Per sort, no amb la mateixa quantitat, ni amb la popularitat d'èpoques passades, però les floristes de la rambla encara segueixen allà, donant color, vida i aroma amb les seves flors.
Els edificis més destacables d'aquest tram són el Palau de la Virreina i el mercat de la Boqueria.
Davant la porta del Palau Moja hi ha la font de Portaferrissa, una de les fonts més antigues de la ciutat, va ser construïda l'any 1604 al davant del col·legi de Betlem, que estava situat al costat de l'esglèsia, fou traslladada on és ara el 1680. Les ceràmiques són de 1959 i volen representar una escena de la vida quotidiana a la porta de la muralla al segle XVII, són obra de Joan Baptista Guivernau, el text explicatiu és de Pere Voltes.
Fou gràcies a les floristes que el passeig es va començar a omplir-se de gent. Al voltant de les seves paradetes es formaven tertúlies i era freqüent veure a artistes com Salvador Dalí o Ramon Casas qui va pintar diversos quadres sobre la Rambla, també en Xavier Cugat, Federico García Lorca i Josep Maria de Sagarra, que va escriure la famosa obra teatral: La Rambla de les floristes.
Per sort, no amb la mateixa quantitat, ni amb la popularitat d'èpoques passades, però les floristes de la rambla encara segueixen allà, donant color, vida i aroma amb les seves flors.
Els edificis més destacables d'aquest tram són el Palau de la Virreina i el mercat de la Boqueria.
_edited.jpg) |
| Font de la Portaferrisa |
 |
| El Regulador |
En el número 105 i davant de l'església de Betlem hi ha l'edifici conegut com el Regulador, construït el 1850, és un magnífic exemple d'arquitectura classicista romàntica, amb una façana dividida en tres trams i decorada amb pilastres jòniques, grups escultòrics de terracota amb imatges de nens jugant i medallons amb rostres.
L'any 1883 va allotjar la joiera-rellotgeria El Regulador, fundada pel rellotger de Cardona Joan Boix i adquirida posteriorment per la família Bagués.
Com anècdota, cal explicar que l'empresa va instal·lar en el vestíbul l'any 1948 i com a reclam, una bàscula construïda per Arisó Moix SA. Durant més de seixanta anys, generacions de barcelonins la van fer servir de forma gratuïta per conèixer el seu pes. La joieria va tancar el 2009, però la bàscula continua viva, la podeu trobar dins d'una dependència pública en el mercat de la Boqueria.
L'edifici va ser transformat el 2010 i avui acull un hotel de luxe.
A la façana del número, 114 i en un edifici del segle XVIII, hi ha una fornícula barroca amb una imatge de la Mare de Déu del Roser, una advocació mariana que va gaudir d'una enorme popularitat als segles XVII i XVIII. A la façana del costat del Palau de la Virreina, hi ha un altre, descrita en el post del Palau.
L'any 1883 va allotjar la joiera-rellotgeria El Regulador, fundada pel rellotger de Cardona Joan Boix i adquirida posteriorment per la família Bagués.
Com anècdota, cal explicar que l'empresa va instal·lar en el vestíbul l'any 1948 i com a reclam, una bàscula construïda per Arisó Moix SA. Durant més de seixanta anys, generacions de barcelonins la van fer servir de forma gratuïta per conèixer el seu pes. La joieria va tancar el 2009, però la bàscula continua viva, la podeu trobar dins d'una dependència pública en el mercat de la Boqueria.
L'edifici va ser transformat el 2010 i avui acull un hotel de luxe.
 |
| Mare de Déu del Roser |
 |
| Pastisseria Escribà |
La pastisseria va ser fundada el 1906. El 1986, Antoni Escribà va comprar l’edifici de la Rambla número 83, que havia estat una antiga fàbrica de pastes alimentícies i colònies i el va reformar per instal·lar-hi la seva segona botiga.
L’edifici és un exemple d’arquitectura modernista, amb una façana decorada amb esgrafiats i un gran rètol amb el nom d’Escribà. La pastisseria escriba de la rambla ofereix tot tipus de dolços. També és coneguda per les seves espectaculars mones de Pasqua i les seves creacions artístiques amb xocolata o sucre.
Segurament avui serien una figura controvertida, però en el passat van tenir molt èxit.
Els primers cirabotes van aparèixer a mitjan segle XIX, eren gent humil que necessitava guanyar-se la vida d'alguna manera per sobreviure. Durant la dècada dels 20 i 30 del segle passat, però, van arribar a ser molt populars, es dedicaven a netejar i enllustrar les sabates dels turistes i els locals que volien lluir un calçat ben net i brillant. Tal va ser l'èxit, que a més dels cirabotes ambulants, a la Rambla, van arribar a existir salons amb butaques fixes, i es va regular com a professió.
L’edifici és un exemple d’arquitectura modernista, amb una façana decorada amb esgrafiats i un gran rètol amb el nom d’Escribà. La pastisseria escriba de la rambla ofereix tot tipus de dolços. També és coneguda per les seves espectaculars mones de Pasqua i les seves creacions artístiques amb xocolata o sucre.
 |
| Els cirabotes de la Rambla |
Amb el temps i el canvi dels costums, van anar desapareixent, malgrat que alguns van persistir, l'últim cirabotes de la Rambla a retirar-se, ho va fer el 2005.
🚶♀️🚶 Seguiu la ruta - següent post ☛ Palau de la Virreina
La falsa llegenda dels fanals que donen nom al Cinc d'Oros
Uns fanals dissenyats per Gaudí a la plaça Real
Història i histories de les oques del claustre de la Catedral
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada