Correus, el palau de les cartes

 

Sobta baixar per Via Laietana i trobar-se l'imponent mole de l'edifici de correus, cal tenir present però, que el paper que avui juga internet en les comunicacions, era llavors d'ús exclusiu de correus i telègrafs, no havia res més, i els estats conscients del poder de controlar les comunicacions, es guardaven el servei en exclusiva per a ells. Els grans edificis de correus representaven per a l'estat, tot un símbol del poder

És així com el 1914 es projectà l'edifici central de correus de Barcelona, en aquell moment, la ciutat estava en plena ebullició, i l'ajuntament tenia la voluntat d'omplir l'enorme forat que havia deixat l'obertura de la Via Laietana a l'alçada de l'actual plaça d'Antonio Maura.

És decidir de fer una construcció monumental, es va fer un concurs públic, adjudicant-se el 1914 a l'equip d'arquitectes format per Jaume Torres i Grau i Josep Goday i Casals. L'edifici es va construir entre 1926-29, el resultat, com podem apreciar avui, és una gran mole de tres plantes amb una façana que respon a un classicisme abarrocat. Mirat de front des de la Plaça Antonio Maura sobresurt la gran escalinata que condueix a la porta principal, presidida per quatre columnes jòniques de gran alçada.

La façana és coronada amb un enorme escut d'Espanya aguantat per infants, obra de Pere Jou, als dos costats sobresurten dues torres d'estructura poligonal, la torre de la dreta, més alta, s'erigeix a l'estil d'un campanar rematant el skay line del final de la Via Laietana.

A remarcar també, les quatre figures d'estil classista que presideixen la façana, al·legòriques al servei de correus, representades pels objectes que sostenen: un vaixell, una esfera terrestre, un colom missatger i unes fulles d'acant, símbol de renovació. Van ser esculpides per Manuel Fuxà.

Però si l'exterior és majestuós, l'interior sorprèn encara més, el gran vestíbul central il·luminat per una gran cúpula de vidre, envoltat de pintures murals, com si d'una catedral es tractes, et deixen una sensació estranya, és com si haguessin habilitat un palau per enquibir una oficina de correus, no deixeu de veure'l es d'accés lliure.