L'Antic Hospital de la Santa Creu

 

L'hospital es remunta al segle XV, quant a Barcelona hi havia diversos petits hospitals creats per ordes religiosos o bé per persones privades, i gairebé tots els seus ingressos provenien de la caritat. Per millorar l'eficiència econòmica a final del segle XII i principi del segle XIII es va resoldre centralitzar tots els hospitals en un de sol (l'Hospital de la Santa Creu). La primera pedra es va posar el 1401 en presència del rei Martí l'Humà.

L'Hospital fou l'únic de la ciutat entre 1401 i 1926, fins que, a finals del segle XIX, esdevé insuficient a causa del fort augment de població de la ciutat, a més, el recinte hospitalari que havia estat entre horts al segle XV, ara era al mig de l'espai urbà i ple d'indústries insalubres, fet que feia difícil adaptar-lo a uns serveis moderns. Finalment es va decidir de traslladar-lo a una nova seu, moderna i millor situada: l'Hospital de Sant Pau, que es va construir de 1902 a 1930.

L'edifici

L'Hospital de la Santa Creu és una molt bona mostra del gòtic civil català, es va construir d'acord amb un projecte de planta rectangular amb dos pisos al voltant d'un pati amb porxo, seguint les formes d'un claustre de monestir. El mestre Guillem Abiell es va encarregar de la construcció de les ales del claustre a partir de l'any 1406. A la planta superior de les tres naus en què s'estructura l'edifici descobrirem un espai diàfan, i sense columnes, són les sales d'hospitalització. Aquestes sales estan cobertes amb alts sostres embigats de fusta formant dos vessant, mentre que a la primera planta, destinades en el seu temps a l'administració, cuina i bugaderia i on avui hi ha la biblioteca, és la volta de creueria gòtica la què marca l'esquema de les naus.

Entre el 1629 i 1680 es va construir, adossada a la paret nord de l'hospital, el gran edifici barroc de la Casa de Convalescència, ampliant així el complex fins al carrer del Carme, avui és la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. L'Edifici s'ordena al voltant d'un pati quadrat on la decoració ceràmica constitueix un dels conjunts més notables de la ceràmica catalana. Sobresurten els plafons del vestíbul; "El cicle de la vida de Sant Pau" obra del ceramista Llorenç Passoles.

A remarcar també, la gran porta plateresca del carrer de l’Hospital de 1518, la creu al centre del pati, de l'any 1691, obra de Bernat Vilar i les dues escultures del segle XVII que es troben en els dos costats de les escales del pati, i que són dedicades a la Caritat i a Sant Roc, també molt notable la reixa de l'antiga farmàcia, del 1696.

El 1926 l'edifici va ser comprat per l'Ajuntament, que en va començar la reconstrucció. El 3 de juny de 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional.
Actualment el conjunt inclou la seu de: l'Institut d'Estudis Catalans (a la Casa de Convalescència), la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Massana i la Reial Acadèmia de Farmàcia, entre d'altres.

Es pot accedir pels carrers del Carme i de l'Hospital l'accés és lliure als jardins, claustre, i també a les biblioteques.