La Font de Santa Anna

 

La font de Santa Anna es considera la més antiga de la ciutat, el seu origen és remunta a 1356 quan el Consell de Cent va començar a canalitzar l’aigua procedent de les deus de la muntanya de Collserola i a conduir-la fins a les fonts públiques situades a l’interior de les muralles.

La font té el seu origen en un abeurador que utilitzaven els cavalls dels viatgers que s’hostatjaven al proper Hostal del Vallès. Al cantó del carrer de Cucurulla, encara es pot veure la part de l’abeurador que avui serveix com a base de jardineres. L’any 1375 aquesta instal·lació es va ampliar amb una font que sembla que inicialment tenia vuit costats. En l’actualitat, però, només hi ha cinc cantons i dues aixetes al cos central.

L’aspecte actual és del 1918, any en què s’hi van posar els plafons de ceràmica noucentista, obra de Josep Aragay. Els gerros que coronen la part superior són de l’any 2002 a partir dels motlles originals, perquè els que es van posar el 1918 es van fer malbé i es van perdre. En el cos central hi ha l’escut de la ciutat esculpit en pedra i a quatre dels cinc cossos es poden veure els mascarons que com en altres fonts antigues de la ciutat era el lloc per on sortia l'agua, abans que l'ajuntament insta-les les aixetes tan poc agraïdes a l'estètica de la Font.