Carrer Santa Anna

👉El carrer Santa Anna

No hi ha carrer a Barcelona que no tingui la seva història, i el de Santa Anna, no és diferent, milers de persones hi passen cada dia, però quan aixequen la mirada per fixar-se en la multitud de detalls i elements interessants del carrer? Aquí una breu descripció d'algunes d'aquelles coses que ens passen desapercebudes.

Santa Anna, 28 Pere Falques i Urpí

Projectat l'any 1884, és considerat el primer edifici de maó vist de Barcelona.

Els plafons grans estan ressaltats amb dos medallons de terracota (un bust femení, un d'un geni alat) realitzats per Francesc Font i Pons*.

L'edifici dels números 27 i 29 és una obra barroca protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Data probablement del segle xv. A finals del XVIII va ser refet per allotjar la residència dels canonges de Santa Anna, fou llavors quan es van fer els esgrafiats.

Al voltant de 1930 es va tornar a remodelar, els esgrafiats es van refer de nou amb motius de garlandes i florons, sembla ser que diferents als que hi havia. És l'edifici on hi ha el portal que dona accés a l'església de Santa Anna.

Guanteria Alonso

La guanteria del carrer Santa Anna 27 va ser fundada el 1905 per la familia Mañós Barrera, el 1973 va canviar de mans i va ser adquirida per la família Alonso, fabricants de guants i antics proveïdors de la botiga. Els nous propietaris amb bon criteri, van mantenir intacta la decoració modernista original.

La botiga té el rètol exterior i els aparadors fets en fusta i decorats amb línies corbes. A l'interior es conserven els taulells, les prestatgeries i les vitrines. Forma part de la ruta de botigues emblemàtiques..

En el número 21 del carrer Santa Anna es troba la Casa Elena Castellano, un edifici d'estil modernista obra de l'arquitecte Jaume Torres Grau, construït l'any 1907

A la façana hi destaca la gran tribuna central del principal i una de més reduïda col·locada al damunt. Tot ornamentat amb abundosos relleus florals.

El vestíbul està decorat amb uns delicats esgrafiats i uns arrambadors de ceràmica. La porta interior té els vidres gravats a l'àcid.

Casa Miralbell (Hotel Nouvel)

Construïda el 1899 per l'arquitecte Francisco de Paula del Villar fou un edifici residencial de l'advocat i Enric Miralbell,

L' edifici destaca per un estil eclèctic amb reminiscències modernistes, com les motllures florals de la façana i les baranes de ferro forjat dels balcons, profusament treballades.

Va ser transformat en hotel el 1917. L'Hotel Nouvel era un dels establiments més luxosos de la ciutat, comptava amb els ultims avenços de l'època, com telèfons a les habitacions. Pels jocs olimpics de 1992 va ser remodelat.

Ha mantingut moltes de les seves característiques originals, com sostres artesonats, làmpades de bronze fos i vidre, terres de marbre.

Número 10

Edifici data del segle XVI, època a la qual pertany el portal de mig punt, no obstant això, la façana va ser totalment modificada al segle XVIII.

Resulta curiós de veure esgrafiats en un edifici d'habitatges, però tot té la seva explicació. Caldrà remuntar-se a l'any 1884 per entendre la seva història, quant la congregació de les germanes de l'orde de la Sagrada Família de Natzaret, fitxant aquest edifici com la seva residència. Fou llavors quan es van realitzar els esgrafiats d'inspiració clàssica, i avui encara els tenim aquí, amb les seves columnes jòniques i corínties.

----------------------------

Num 6

Porta modernista de 1904 d'Albert Juan Torner