Font del Geni Català
_edited_edited3334.jpg)
La Font del Geni Català
La Font del Geni Català és una escultura d'estil imperial, inspirada en les fonts monumentals de Roma o París. S'aixeca al mig de la plaça Palau, tot seguin els criteris neoclàssics de què les places públiques havien d'estar compostes d'un espai enjardinat i una font central.
La Font és un encàrrec fet per l'Ajuntament per homenatjar al marquès de Campo Sagrado, qui quan fou capità general de Catalunya (1824-1827) havia fet possible les obres per conduir les aigües de Montcada a Barcelona.
L'escut nobiliari del marquès figura en un lloc destacat del monument amb la inscripció: "Después de Dios, la casa de Quirós".
Francesc Daniel Molina fou l'arquitecte encarregat de dissenyar la font, també hi van treballar els escultors Josep Anicet Santigosa i Faust Baratta, realitzada en marbre blanc, va ser inaugurada el 1856. Després de la Guerra Civil Frederic Marès es va encarregar de la seva reparació i restauració.
Interpretació:
El seu element principal és una figura alada que sosté un estel, que representa el geni català. Hi ha quatre caps de lleó i quatre dones assegudes amb diferents atributs; una espasa, una corona, una balança i una cornucòpia. Són al·legories a les quatre províncies de Catalunya. A sota s'hi troben quatre cavalls marins, en representació dels quatre rius principals catalans, l'Ebre, el Segre, el Llobregat i el Ter.
Quan es va inaugurar el 1856 l'escultura alada superior estava completament nua. El Bisbe de la ciutat va intervenir davant les autoritats ordenant que els seus òrgans genitals es retiressin, van castrar-la a cops de martell i van improvisar un vel de marbre per tapar la part "pecaminosa" de l'estàtua, va restar així més d'un segle i mig.
La Font del Geni Català és una escultura d'estil imperial, inspirada en les fonts monumentals de Roma o París. S'aixeca al mig de la plaça Palau, tot seguin els criteris neoclàssics de què les places públiques havien d'estar compostes d'un espai enjardinat i una font central.
La Font és un encàrrec fet per l'Ajuntament per homenatjar al marquès de Campo Sagrado, qui quan fou capità general de Catalunya (1824-1827) havia fet possible les obres per conduir les aigües de Montcada a Barcelona.
L'escut nobiliari del marquès figura en un lloc destacat del monument amb la inscripció: "Después de Dios, la casa de Quirós".
Francesc Daniel Molina fou l'arquitecte encarregat de dissenyar la font, també hi van treballar els escultors Josep Anicet Santigosa i Faust Baratta, realitzada en marbre blanc, va ser inaugurada el 1856. Després de la Guerra Civil Frederic Marès es va encarregar de la seva reparació i restauració.
Interpretació:
El seu element principal és una figura alada que sosté un estel, que representa el geni català. Hi ha quatre caps de lleó i quatre dones assegudes amb diferents atributs; una espasa, una corona, una balança i una cornucòpia. Són al·legories a les quatre províncies de Catalunya. A sota s'hi troben quatre cavalls marins, en representació dels quatre rius principals catalans, l'Ebre, el Segre, el Llobregat i el Ter.
Quan es va inaugurar el 1856 l'escultura alada superior estava completament nua. El Bisbe de la ciutat va intervenir davant les autoritats ordenant que els seus òrgans genitals es retiressin, van castrar-la a cops de martell i van improvisar un vel de marbre per tapar la part "pecaminosa" de l'estàtua, va restar així més d'un segle i mig.
Finalment, a mitjans dels anys vuitanta del segle passat, es va retirar, quedant a la vista l'entrecuix mutilat del geni només amb testicles, els anys noranta, en una restauració se li va afegir a manera de pròtesi un tub de resina fet per un picapedrer. No va ser fins al 2008 en què es va realitzar una restauració completa i rigorosa de tot el monument.
La falsa llegenda dels fanals que donen nom al Cinc d'Oros
Uns fanals dissenyats per Gaudí a la plaça Real
Història i histories de les oques del claustre de la Catedral
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada