Església de la Mare de Déu de Betlem

Façana de la Rambla

Part alta de la façana amb el relleu del Naixement

Carrer del Carme núm. 2

L'Església de la Mare de Déu de Betlem és possiblement l'exemple d'estil Barroc més notable de la ciutat. Formava part del convent dels Jesuïtes. Es va construir entre el 1680 i el 1729, tot i que la seva decoració interior es va allargar fins al 1855.

És d'una sola nau amb capelles laterals i un absis semicircular. Les capellàs es comuniquen entre si gràcies a què els contraforts són perforats.

La façana principal, al carrer del Carme és ocupada per una gran portada, flanquejada per dues parelles de columnes salomòniques, entre les quals hi ha les escultures de sant Ignasi de Loiola i de sant Francesc de Borja, ambdues atribuïdes a Andreu Sala.

Damunt la porta hi ha un relleu del Naixement, entre pilastres, volutes i gerres, i a dalt un rosetó.

Abans del 1936 tenia un fastuós interior profusament decorat en l'estil barroc. Entre altres elements hi destacaven: les figures dels Dotze Apòstols de 1812-1902, les espectaculars gelosies de les tribunes superiors 1855, així com el retaule major de 1866. Tot va ser cremat per un incendi provocat durant la Guerra Civil.

Porta 

Vista general de l'interior

Capella del Sagrat Cor 

Arcs dels contraforts

Sant Francesc Xavier 

Escultura del nen Jesús

Interior barroc cremat el 1936

🚶‍♀️🚶 Seguiu la ruta - següent post ☛ Rambla Sant Josep (De les Flors)