Gran Teatre del Liceu
 |
| Façana de la Rambla |
La Rambla. Núm. 51-59.
El Gran Teatre del Liceu és l'Opera de Barcelona. Construït segons els plans de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca, es va inaugurar el 4 d'abril de 1847. El projecte va ser finançat mitjançant accions mercantils com la venda de llotges o butaques privilegiades, donant origen a la Societat del Gran Teatre del Liceu.
El teatre ha estat reconstruït en diverses ocasions després de diferents incendis que han afectat l'edifici. El més important va ser l'incendi del 1994 que va destruir gran part del teatre. La reconstrucció es va dur a terme amb la finalitat de recuperar l'aspecte original del teatre i es va inaugurar el 7 d'octubre de 1999.
El vestíbul, que es va salvar de l'incendi de 1994, és d'estil eclèctic basat en el Renaixement. L'escala central és de marbre i d'estil neoclàssic, condueix al primer pis on hi ha el "Saló dels Miralls".
El Saló dels Miralls, és un espai de trobada del públic. També salvat de l'incendi i restaurat curosament, aquest saló, amb les seves pintures al sostre i els curiosos textos referents a l'art i la música que recorren la part alta de les parets, és un espai on es conserva, intacta, l'atmosfera de l'antic teatre del Liceu.
La Sala té la planta en forma de ferradura (fondària i amplada màximes de 33 i 27 m), amb platea i cinc nivells, que la converteixen en un dels espais teatrals més solemnes de tota l'arquitectura europea del segle XIX. Té un aforament de 2.292 espectadors, un dels més grans dels teatres europeus d'òpera.
L'escenari del Liceu té 15 m d'amplada i 16 m de profunditat, és l'àrea més gran de tot el conjunt del Teatre i el nucli al voltant del qual s'organitza tot l'edifici. Disposa d'una gran torre escènica que s'eleva 40 metres per damunt del nivell d'escena i s'enfonsa 24 metres per sota d'aquest nivell.
A part d'òperes també s'han representat, sarsuela, ballet i concerts.
Actualment, és un teatre de titularitat pública (Generalitat, Ajuntament, Diputació i Ministerio), administrat per la Fundació del Gran Teatre del Liceu.
El teatre ha estat reconstruït en diverses ocasions després de diferents incendis que han afectat l'edifici. El més important va ser l'incendi del 1994 que va destruir gran part del teatre. La reconstrucció es va dur a terme amb la finalitat de recuperar l'aspecte original del teatre i es va inaugurar el 7 d'octubre de 1999.
El vestíbul, que es va salvar de l'incendi de 1994, és d'estil eclèctic basat en el Renaixement. L'escala central és de marbre i d'estil neoclàssic, condueix al primer pis on hi ha el "Saló dels Miralls".
El Saló dels Miralls, és un espai de trobada del públic. També salvat de l'incendi i restaurat curosament, aquest saló, amb les seves pintures al sostre i els curiosos textos referents a l'art i la música que recorren la part alta de les parets, és un espai on es conserva, intacta, l'atmosfera de l'antic teatre del Liceu.
La Sala té la planta en forma de ferradura (fondària i amplada màximes de 33 i 27 m), amb platea i cinc nivells, que la converteixen en un dels espais teatrals més solemnes de tota l'arquitectura europea del segle XIX. Té un aforament de 2.292 espectadors, un dels més grans dels teatres europeus d'òpera.
L'escenari del Liceu té 15 m d'amplada i 16 m de profunditat, és l'àrea més gran de tot el conjunt del Teatre i el nucli al voltant del qual s'organitza tot l'edifici. Disposa d'una gran torre escènica que s'eleva 40 metres per damunt del nivell d'escena i s'enfonsa 24 metres per sota d'aquest nivell.
A part d'òperes també s'han representat, sarsuela, ballet i concerts.
Actualment, és un teatre de titularitat pública (Generalitat, Ajuntament, Diputació i Ministerio), administrat per la Fundació del Gran Teatre del Liceu.
 |
| Pati de butaques |
 |
| Vitralls |
 |
| Sostre Saló dels Miralls |
La falsa llegenda dels fanals que donen nom al Cinc d'Oros
Uns fanals dissenyats per Gaudí a la plaça Real
Història i histories de les oques del claustre de la Catedral
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada