đśââď¸đś Ruta - La Rambla
Comencarem la ruta a la Plaça de Catalunya
La font, El fanal modernista. FarmĂ cia Nadal. Els quioscos. Les cadires de pagament. El quiosc de begudes de Canaletes. Les celebracions futbolĂstiques. El bar Canaletas. Botigues desaparegudes.
⨠â La Rambla dels Estudis
Les floristes. La font de Portaferrissa. El Regulador. La imatge de la Mare de DĂŠu del Roser. La Pastisseria EscribĂ . Els cirabotes de la Rambla.
La casa dels ParaigĂźes. El mosaic de Joan MirĂł. La font de la Boqueria. La camiseria Xanco
⨠â Gran Teatre del Liceu
⨠â Hotel Oriente
El passatge BacardĂ
La CĂşpula Venus.
La Banca de Crèdit i Docks (Museu de Cera) i el Bosc de les Fades. Centre d'Art Santa Mònica i claustre. El Palau March. La font dels Sempere. La Foneria de Canons.La Rambla
La Rambla ĂŠs el passeig internacionalment mĂŠs conegut de Barcelona, el seu origen es remunta al segle XV quan es construeix la tercera muralla de Barcelona.
En aquella època la Rambla era tan sols una riera d'aigßes pudents que baixaven cap al mar des de les muntanyes de Collserola, i que rebia el nom de Riera de Malla.
Amb la construcció de la tercera muralla al segle XV, la muralla de l'antiga riera de Malla va perdre la seva funció i a poc a poc va ser derruïda. Mentre que la riera, es va desviar cap on avui hi ha el carrer Casp fins a enllaçar al Bogatell.
No obstant això, entre els segles XVI i XVII les muralles de la Rambla encara es conservaven intactes, si be ja començava a tenir aspecte de carrer grà cies a les edificacions monà stiques del costat Raval, on s'havia construït un seguit de convents.
Fou llavors quan es va pensar a aprofitar el traçat per fer un passeig que anÊs des de la torre de Canaletes fins a la de les Puces, on ara hi ha Colom. Es creu que el nom de la Rambla provÊ del mot à rab "Rambla" que vol dir "sorral".
El 1704 es van plantar 4 lĂnies d'arbres, a finals del XVIII es va urbanitzar el carrer. La rambla finalment es convertĂ en un passeig.
Amb la desamortització de 1835, els convents i escoles religioses varen desaparèixer, aixà va nà ixer entre d'altres en el seu espai, la Boqueria, el Liceu o la plaça Reial.
La Rambla fou fins que Barcelona no es va desfer de les muralles el 1854 el cor de la ciutat, les finances, el comerç l'oci, tot i tothom passava per la Rambla.
En aquella època la Rambla era tan sols una riera d'aigßes pudents que baixaven cap al mar des de les muntanyes de Collserola, i que rebia el nom de Riera de Malla.
Amb la construcció de la tercera muralla al segle XV, la muralla de l'antiga riera de Malla va perdre la seva funció i a poc a poc va ser derruïda. Mentre que la riera, es va desviar cap on avui hi ha el carrer Casp fins a enllaçar al Bogatell.
No obstant això, entre els segles XVI i XVII les muralles de la Rambla encara es conservaven intactes, si be ja començava a tenir aspecte de carrer grà cies a les edificacions monà stiques del costat Raval, on s'havia construït un seguit de convents.
Fou llavors quan es va pensar a aprofitar el traçat per fer un passeig que anÊs des de la torre de Canaletes fins a la de les Puces, on ara hi ha Colom. Es creu que el nom de la Rambla provÊ del mot à rab "Rambla" que vol dir "sorral".
El 1704 es van plantar 4 lĂnies d'arbres, a finals del XVIII es va urbanitzar el carrer. La rambla finalment es convertĂ en un passeig.
Amb la desamortització de 1835, els convents i escoles religioses varen desaparèixer, aixà va nà ixer entre d'altres en el seu espai, la Boqueria, el Liceu o la plaça Reial.
La Rambla fou fins que Barcelona no es va desfer de les muralles el 1854 el cor de la ciutat, les finances, el comerç l'oci, tot i tothom passava per la Rambla.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada