🚶♀️🚶 Ruta - La Rambla
Comencarem la ruta a la Plaça de Catalunya
La font, El fanal modernista. Farmàcia Nadal. Els quioscos. Les cadires de pagament. El quiosc de begudes de Canaletes. Les celebracions futbolístiques. El bar Canaletas. Botigues desaparegudes.
Els ocellaires. La Reial Acadèmia de Ciències i Arts. El rellotge de l'hora oficial de BCN. Les torres d'observació astronòmica. L'antiga seu de Tabacos de Filipinas. El desaparegut SEPU.Les floristes. La font de Portaferrissa. El Regulador. La imatge de la Mare de Déu del Roser. La Pastisseria Escribà. Els cirabotes de la Rambla.
La casa dels Paraigües. El mosaic de Joan Miró. La font de la Boqueria. La camiseria Xanco
El cafè de l'Opera. L'antiga banca. Antiga Camiseria Bonet Hnos. Els pintors de la Rambla. El Monument a Pitarra
El passatge Bacardí
La Cúpula Venus.
La Banca de Crèdit i Docks (Museu de Cera) i el Bosc de les Fades. Centre d'Art Santa Mònica i claustre. El Palau March. La font dels Sempere. La Foneria de Canons.La Rambla
La Rambla és el passeig internacionalment més conegut de Barcelona, el seu origen es remunta al segle XV quan es construeix la tercera muralla de Barcelona.
En aquella època la Rambla era tan sols una riera d'aigües pudents que baixaven cap al mar des de les muntanyes de Collserola, i que rebia el nom de Riera de Malla.
Amb la construcció de la tercera muralla al segle XV, la muralla de l'antiga riera de Malla va perdre la seva funció i a poc a poc va ser derruïda. Mentre que la riera, es va desviar cap on avui hi ha el carrer Casp fins a enllaçar al Bogatell.
No obstant això, entre els segles XVI i XVII les muralles de la Rambla encara es conservaven intactes, si be ja començava a tenir aspecte de carrer gràcies a les edificacions monàstiques del costat Raval, on s'havia construït un seguit de convents.
Fou llavors quan es va pensar a aprofitar el traçat per fer un passeig que anés des de la torre de Canaletes fins a la de les Puces, on ara hi ha Colom. Es creu que el nom de la Rambla prové del mot àrab "Rambla" que vol dir "sorral".
El 1704 es van plantar 4 línies d'arbres, a finals del XVIII es va urbanitzar el carrer. La rambla finalment es convertí en un passeig.
Amb la desamortització de 1835, els convents i escoles religioses varen desaparèixer, així va nàixer entre d'altres en el seu espai, la Boqueria, el Liceu o la plaça Reial.
La Rambla fou fins que Barcelona no es va desfer de les muralles el 1854 el cor de la ciutat, les finances, el comerç l'oci, tot i tothom passava per la Rambla.
En aquella època la Rambla era tan sols una riera d'aigües pudents que baixaven cap al mar des de les muntanyes de Collserola, i que rebia el nom de Riera de Malla.
Amb la construcció de la tercera muralla al segle XV, la muralla de l'antiga riera de Malla va perdre la seva funció i a poc a poc va ser derruïda. Mentre que la riera, es va desviar cap on avui hi ha el carrer Casp fins a enllaçar al Bogatell.
No obstant això, entre els segles XVI i XVII les muralles de la Rambla encara es conservaven intactes, si be ja començava a tenir aspecte de carrer gràcies a les edificacions monàstiques del costat Raval, on s'havia construït un seguit de convents.
Fou llavors quan es va pensar a aprofitar el traçat per fer un passeig que anés des de la torre de Canaletes fins a la de les Puces, on ara hi ha Colom. Es creu que el nom de la Rambla prové del mot àrab "Rambla" que vol dir "sorral".
El 1704 es van plantar 4 línies d'arbres, a finals del XVIII es va urbanitzar el carrer. La rambla finalment es convertí en un passeig.
Amb la desamortització de 1835, els convents i escoles religioses varen desaparèixer, així va nàixer entre d'altres en el seu espai, la Boqueria, el Liceu o la plaça Reial.
La Rambla fou fins que Barcelona no es va desfer de les muralles el 1854 el cor de la ciutat, les finances, el comerç l'oci, tot i tothom passava per la Rambla.
La falsa llegenda dels fanals que donen nom al Cinc d'Oros
Uns fanals dissenyats per Gaudí a la plaça Real
Història i histories de les oques del claustre de la Catedral
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada